General

VAGA 8M: “Des dels drets de les nenes fins a les condicions laborals dignes de les dones”

La CGT torna a convocar vaga per donar suport legal a totes aquelles persones que vulguin defensar un dia més que “s’ha acabat!” 

Sacsegem el patriarcat!

L’Ajuntament està fent una campanya amb el lema: Aquest 8M: trenquem el sostre de vidre! En aquesta campanya posen el focus en la lluita contra la segregació vertical que impedeix a moltes dones accedir a càrrecs de responsabilitat. A l’anunci, fan al·lusió a les nenes… “Perquè les nenes d’avui siguin les caps de recerca i investigació, les rectores, les directores de cinema i les CEO de demà.”

Des de CGT Ajuntament de Barcelona, ens sembla desencertat afrontar les problemàtiques de les nenes i futures dones treballadores des d’aquesta perspectiva.

L’Ajuntament de Barcelona ha de vetllar per l’equitat d’oportunitats, per no perpetuar un constructe social sobre què han de ser, o no, les nenes i les dones com si fossin agents passius de la societat.

No seria més encertat posar el focus en les oportunitats i el dret de les nenes a desenvolupar-se en contexts lliures de violència i masclisme, i en la trajectòria laboral que fan les dones, sigui des d’un alt càrrec o des de qualsevol altra posició organitzativa?

Parlem-ne doncs de què necessiten les nenes i futures dones treballadores de la ciutat de Barcelona. Les nenes d’avui han de tenir el dret a decidir què i com volen ser. Així doncs, cal que tinguin unes condicions que els hi permetin desenvolupar-se cap al seu camí, tant si volen ocupar alts càrrecs com si no.

És per això que l’Ajuntament ha de tenir present quines són les mancances de les nenes de la ciutat i vetllar pels seus drets:

  • Les nenes d’avui tenen dret a una escola pública de qualitat.
  • Les nenes d’avui tenen dret a què la seva família pugui accedir a un habitatge digne.
  • Les nenes d’avui tenen dret a poder jugar al carrer i als espais públics de la ciutat. 
  • Les nenes d’avui tenen dret a passar més temps amb la seva família.
  • Les nenes d’avui tenen dret a respirar aire sense contaminació.

Cal respectar els seus drets i protegir-les.

Continuant amb la campanya que ha fet l’Ajuntament, ens sembla curiós com fa una crítica amagada sobre les professions i tasques relacionades amb les cures. No les menciona, clar, no són posicions d’alts càrrec.  Decidir dedicar-se a les cures com a ocupar un alt càrrec és igual de vàlid, el que no és negociable és la llibertat des d’on es fa la tria i és aquí on entren en joc els drets de les persones i la valoració de les diferents opcions que se’n fan en l’entorn. 

El mateix Ajuntament de Barcelona treu valor a les tasques de cura, i així ho demostra amb les condicions laborals dels llocs de treball dedicats a les cures, on la majoria estan ocupats per dones i identitats dissidents. Sense oblidar, que el sistema de cures sosté el sistema capitalista i de producció desmesurada en què vivim.

Llavors, sostre de vidre o terra enganxós, on ha d’estar el focus?

L’expressió terra enganxós defineix la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s’associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes. 

Reflecteix la difícil situació de moltíssimes dones atrapades en feines amb condicions laborals precàries, però imprescindibles perquè la societat funcioni,són feines amb molt poc reconeixement social. 

El sostre de vidre no és el principal problema de la majoria de les dones. El problema de la gran part de les dones és el terra enganxós que no les deixa viure dignament.

Com viuen les dones el terra enganxós en els llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona?

  • Les educadores i mestres d’escola bressol municipal, són personal 99% feminitzat amb unes condicions molt difícils per acompanyar a la infància amb les ràtios elevadíssimes que tenen i amb molt pocs recursos, tampoc tenen opció de moure’s del seu lloc de treball, ni tan sols quan les condicions físiques ja no permeten seguir el dur ritme que implica una escola bressol, no es pot adaptar el seu lloc de treball. L’educació infantil és la més infravalorada en l’àmbit social i professional de totes les etapes en l’educació. Necessitem que l’ajuntament reconegui el nostre valor com a dones professionals de la petita infància.
  • Les treballadores de serveis d’atenció social també formen part d’un sector molt feminitzat on el terra enganxós dificulta la promoció interna i la carrera professional de les dones, especialment les que dediquen part del seu temps a les cures familiars. Hem estat invisibilitzades al darrer conveni de l’Ajuntament. Actualment, estem en lluita per millores de conciliació, unes demandes que venen de lluny i que l’administració no escolta. La sobrecàrrega de treball, la falta de recursos i el burnout al que estan exposades són un còctel contra la nostra salut laboral i l’Ajuntament mira cap a una altra banda.
  • Les treballadores de Biblioteques, la majoria amb categoria professional de Tècnica auxiliar, són multitasca i habitualment serveixen de crossa per a qualsevol mancança social. Tant elles com les usuàries sovint han d’aguantar tota mena de violències sense cap classe de suport, recurs ni protocol. Tot i això, no se’ls reconeix la tasca d’atenció directa i no perceben el complement econòmic associat que sí que reben les treballadores d’altres àrees de l’Ajuntament.
  • Les treballadores externalitzades són sectors altament feminitzats en mans d’empreses privades amb un tracte que dista molt de ser digne i respectuós, educadores de suport, personal de neteja, cuineres, personal de serveis socials…
  • Les cuineres de les escoles, son personal externalitzat, porten els mesos de gener i febrer sense cobrar donat que l’empresa que va contractar l’ajuntament s’ha declarat en concurs de creditors.
  • El personal administratiu de l’Ajuntament majoritàriament són dones. Assolint tasques que no els hi corresponen, sobrecàrrega de feina, estan en categories professionals inferiors… 

… I en tots els sectors cal: 

  • La millora de salaris de les feines de cures, comencem a donar valor a aquestes feines tan necessàries i poc reconegudes socialment. 
  • Municipalització dels serveis.
  • Dret a la carrera professional, vertical i horitzontal.
  • Millores en prevenció de riscos laborals, avaluació de condicions laborals, ambient de treball i disseny d’equipaments amb perspectiva de gènere. 
  • Prevenció de l’assetjament psicològic, sexual i de qualsevol mena de discriminació.
  • Dret a la mobilitat. 
  • Dret a la conciliació de totes les treballadores, mares o no mares. Cal augmentar la plantilla per fer-ho possible.
  • Adaptacions del lloc de feina a partir dels 60 anys a tots els sectors que ho requereixen.
  • Permís de 8 setmanes remunerat, permís que ja era aprovat i van retirar la remuneració l’octubre passat. 
  • Més formació i sensibilització en gènere i igualtat.
  • Prevenció i Protocol per a l’abordatge de les violències als equipaments.

Per tot això, el 8 de març la CGT torna a convocar vaga general i a les treballadores i treballadors de l’ajuntament ens sobren motius per fer la vaga! 

Per un feminisme de classe, combatiu, i que incomodi!