Manteniment del poder adquisitiu?

Un dels èxits més celebrats de l’actual Acord de Condicions de Treball signat per CCOO, UGT i SAPOL són els increments retributius superiors als marcats per la normativa pressupostària i que han estat aconseguits sota la figura de «complement d’experiència professional». Amb aquests increments s’ha dit que s’ha aconseguit recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys per les successives retallades pressupostàries i quan no, congelacions salarials.

És cert?

Així veurem que si al 2010 la diferència salarial entre una administrativa informadora i una nova companya seva d’aquell any era del 7,31% descomptant triennis, ara mateix la diferència entre la mateixa administrativa i una nova companya del 2019 passa a ser del 23,13%. Dit d’una altra manera, la auxiliar del 2019 hauria de treballar una hora i tres quarts més cada dia per cobrar el mateix.

És comunament acceptat que amb el pas del temps les persones passin a cobrar més diners encara que facin la mateixa feina. Aquest efecte s’aconsegueix amb els triennis. Les promocions internes per canvi de categoria o la carrera horitzontal haurien d’estar associades a la superació de processos selectius o l’acumulació de mèrits objectius, comportant a més quasi sempre el canvi a llocs de treball de superior responsabilitat o dificultat. IGUAL FEINA, DIFERENT SALARI

La política de recursos humans dels últims 9 anys i les estratègies de negociació dels sindicats CCOO, UGT i SAPOL dels últims 4 anys han aconseguit trivialitzar el sentit de la promoció interna i de la carrera horitzontal fins convertir-les en un element d’escletxa salarial entre personal veterà (que tot just manté el poder adquisitiu) i personal de nou ingrés (que a cada nova promoció cobra menys).

EL PODER ADQUISITIU EN UN CAS PRÀCTIC

En l’exemple dels quadres hem agafat el cas d’una treballadora municipal, informadora al públic, que en el seu moment va passar la promoció interna a la categoria d’Administrativa d’Administració General i que va entrar a treballar el gener del 1991.

A inicis del 2010 les seves retribucions brutes anuals eren de 2.226,73 €, per tots els conceptes i per 15 pagues íntegres, incloent els seus 7 triennis.

Aquella informadora amb la categoria d’Administrativa aquest 2019, que ara ja tindria 10 triennis i que com a conseqüència del SOM té un CPM (Complement Personal de Migració) de, posem, 100 €, ha passat a cobrar mensualment 2.561,31 € bruts. Ha recuperat el poder adquisitiu?

Tenint en compte que l’IPC acumulat entre el 2010 i el 2019 a Catalunya és del 13,9% (dades de l’INE), els seus 2.226,73 € del 2010 ara serien 2.536,25 €. Una mica menys del brut del 2019, però s’ha de tenir en compte que a diferència d’inicis del 2010 ara les pagues no són íntegres i a més la nostra companya està cobrant tres triennis més. De fet, descomptant aquests dos efectes observaríem encara una pèrdua de poder adquisitiu del 2%. Encara falta doncs per arribar on érem.

PERÒ DEVALUACIÓ BRUTAL DE LES RETRIBUCIONS ALS LLOCS!

Al costat de la nostra companya Administrativa i fent la mateixa feina, podia haver una companya amb la categoria d’Auxiliar Administrativa que hagués entrat a treballar el 2008. Aquesta companya seva cobraria al 2010 15 pagues brutes íntegres de 1.899,96 €. Fora una diferència salarial entre totes dues del 17,2%, tot i que passaria a ser només d’un 7,31% si deixem de banda l’efecte dels triennis i encara més passaria a ser d’un 0% si igualem la categoria professional.

Si venim al 2019, una nova companya Auxiliar Administrativa interina de l’any 2018 que ocupés un lloc de treball al costat de la veterana administrativa, tenim que cobrarà al 2019 1.853,12 € mensuals amb pagues no íntegres. MENYS EUROS MENSUALS ABSOLUTS QUE EN 2010 !!. I si apliquem el factor de la inflació, al voltant d’un 15% menys.

Tot això suposant que a la interina li reconeguessin tots els complements associats al lloc de treball d’informadora i no la deixessin amb la retribució del lloc base malgrat fer la mateixa feina.

EN RESUM, S’HA ASSOLIT UNA TÍMIDA RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU DEL PERSONAL VETERÀ, PERÒ LES RETRIBUCIONS DELS LLOCS DE TREBALL DE NOU INGRÈS PODEN CAURE ENCARA UN 15% RESPECTE AL GENER DEL 2010.

COM HEM ARRIBAT FINS AQUÍ?

• Per una política de recursos humans que generalitza els llocs de treball de doble entrada (d’accés indistint per categories A1 i A2 per un costat i C1 i C2 per l’altra).
• Per la imposició del SOM al 2012 i la introducció dels Complements Personals de Migració per aturar les protestes davant la devaluació generalitzada dels complements de lloc de treball.
• Per la mala praxis de l’Ajuntament que manté la gran majoria del personal interí en les retribucions dels seus llocs base de categoria, malgrat els fa fer feines pròpies de llocs singulars que ha deixat vacants.
• Per l’acord negociat aquest 2018 que associa a l’antiguitat la percepció de nous conceptes salarials nomenats «d’Experiència». Uns conceptes que poden acabar reproduint el mateix efecte que els CPM, perquè ningú no garanteix que es continuïn aplicant més enllà de la vigència de l’actual acord.

QUE PROPOSEM DES DE LA CGT EN MATÈRIA D’INCREMENTS SALARIALS?

Un repartiment més just. Les treballadores de l’Ajuntament portem ja molts anys havent-nos de conformar amb increments salarials proporcionals. L’efecte de les retallades salarials ha estat i és molt més intens a les franges retributives més baixes, les de 15.000 € anuals, que no pas a les de 55.000 € o més anuals. S’ha de donar prioritat als increments lineals.

Aprofitem els increments salarials addicionals per revaluar els llocs de treball i reduir l’escletxa salarial per raó de l’antiguitat, sense que ningú hagi de perdre poder adquisitiu. La negociació del fons addicional en aquest últim acord (que han llençat a la paperera del Fons de Pensions) o dels increments retroactius de la sentència de l’1% ha estat nefasta. Han deixat que l’Ajuntament els amagui una bona part dels diners que havia de destinar (en cap cas han pensat a demanar la certificació de l’import de la massa salarial, punt de partida del càlcul) i en el cas de la sentència de l’1% han EXIGIT! que tot l’increment s’apliqués proporcionalment a les retribucions de tothom, inclòs el personal directiu i incloent els complements personals. A canvi el que sempre hem proposat és que els diners addicionals es destinin a millorar la retribució dels llocs de treball (els complements de lloc) per reduir les diferències introduïdes tots aquests anys. S’havien d’haver repartit més diners i s’havien d’haver repartit millor.

Exigirem apostar fort per la requalificació dels llocs de treball associada al desenvolupament de la RLT, que ha d’anar en la línia de tornar al principi d’igual feina, igual salari.