Els secundaris de la pel·lícula

Twitter: @CGT_AjBarcelona  Telegram https://t.me/cgt_AjB

Això seria l’entrega 3 d’informació sindical. Aquí teniu la 1a part i aquí teniu la 2a part.

Fa uns dies parlàvem dels actors principals d’Ocean’s Eleven. Recordeu que hi havia diferents actors secundaris?

Doncs aquí també. Parlem d’ells i deixem tranquilets el conveni, la relació de llocs de treball i el SOM.

En temes importants s’acostumen a constituir meses o comissions paritàries (amb representants de recursos humans i de sindicats) per elaborar protocols (guies d’actuació), fer-ne el seu seguiment, informar de les novetats i incidències, establir criteris, fer propostes…

Hi ha algunes on CGT hi és, seria el normal en totes, ja que són meses de seguiment, interlocució i aportació sindical. Però hi ha altres on els grans expulsen als petits.

També n’hi ha com la de l’Eddie Mobilitat (pla de mobilitat en transport públic o privat) que es creen i es publiciten sense ni convidar als petits (no ens han donat el gust de poder conèixer l’Eddie).

A algunes hi érem però ja no ens deixen, a d’altres encara hi som perquè seria molt discutible que ens expulsessin, a les de més enllà ens consenten (entre altres coses perquè ho diu la llei) encara que algun cop només com a oients.

De vegades, com que no queda bé crear una comissió per alguns temes, els deriven a l’anomenada “mesa de seguiment del conveni”. I qui segueix el conveni? El que l’ha signat. I qui l’ha signat? El que l’hi han deixat negociar, aquells que us aniran dient que han aconseguit meravelles. I les aportacions dels petits? Ignorades, no en poden fer (i a mi que sempre m’havien dit que al pot petit hi ha la bona confitura…).

Com que obligatòriament tot el que decideixin des de recursos humans han d’informar-ho a tots els sindicats aquesta absurda situació l’únic que provoca és doblar la feina a recursos humans (s’ha de reunir més vegades), i que es perdin les aportacions dels petits. En comptes de buscar la unitat dels treballadors/res sembla que es busqui competir per a veure qui es pot penjar més medalles.

Hi ha alguns actors secundaris que pels petits són com els bitllets de 500 euros (tothom sap que existeixen però ningú els ha vist mai), digues-li comissió, mesa, cul de sac del seguiment del conveni o com vulguis: els que tracten oferta pública i promoció interna, pla de mobilitat, el Casey Formació…

Altres que haurien d’existir i fer molta feina com la mesa de funcionaris i la mesa de laborals, hem preguntat a l’observatori Fabra a veure si sabien per quina galàxia estan perduts. No es convoquen quasi mai. “Curiosament” (ui quines cometes més “tontes” se m’han escapat) hi estan representats absolutament tots els sindicats.

A la Júlia Fons d’Acció Social, que decideix els criteris i fa seguiment del repartiment anual del fons d’acció social, la vam conèixer però esperem que sigui viva doncs ja no hi som. Que de què va? Si home, allò que et fa rebuscar les factures del dentista, les ulleres o les plantilles de mitja família per veure si rasques uns 100 eurets.

El Mark Borses de Treball i l’Elliot Pla d’Igualtat al nostre entendre mereixerien l’Oscar compartit (el de Hollywood, no la nit dels Òscars de TV3).  A més com que encara hi som els coneixem bé.

Un va fer el recent acord de borses que està bastant bé  (que passa! de vegades també llencem floretes, no sempre critiquem) i fa el seguiment de les borses i les seves incidències, n’acorda la creació…

La del pla d’igualtat, apart del recent protocol, també fa una gran tasca en pro de la no discriminació de gènere o per orientació sexual, i de prevenció d’agressions.

I com que no tot han de ser floretes, seguim. Tim Pla de Pensions (recordo que dic Tim i no “timo”). Aquest ves per on, no tenim massa ganes de conèixer-lo. No hi som voluntàriament. Fa seguiment de les inversions que fa el pla de pensions municipal que està gestionat per un gran banc. O sigui diners que podien beneficiar directament als treballadors se’n van cap a la gran banca durant una bona temporada.

Shaobo Cultura i Oci és una cosa estranya, la Comissió de cultura, oci i esport (la de les famoses calçotades) està formada exclusivament per sindicats i aquí hi son tots convidats. No ens convenç massa. L’Ajuntament passa uns diners que son repartits entre altres coses per subvencionar cursets de submarinisme, d’activitats esportives, excursions, calçotades i alguna visita cultural. Potser estaria bé quedar-se amb la primera part (l’ajuntament passa uns diners), però directament als treballadors i punt. Apart, els que som de xatonades i no de calçotades, què?

Frank Seguretat i Salut. Comitè de seguretat i salut (paritari empresa/sindicats).

Ui, això dona per una novel·la.

I ara ve quan dieu: després de la pallissa de la peli d’Ocean’s Eleven ens explicarà una novel·la? No, la meva dosi de maldat no arriba a aquests extrems, intentarem abreujar i potser ampliem informació més endavant.

– Que fan?

Vetllar per les condicions de seguretat i salut en el treball (ergonomia, higiene, riscos psicosocials, salut…).

– On són?

Hi ha un comitè de seguretat i salut per a l’Ajuntament en general amb tres branques (taula general, taula de guàrdia urbana i taula de bombers) .

Apart la majoria d’organismes autònoms (IMI, IMSS, IMH,etc.) tenen comitès de seguretat i salut propis per les seves especificitats. Aquí els delegats de prevenció sindicals es reparteixen entre els sindicals en proporció a la seva representació, però si no hi ha acord els decideixen per majoria.

Exemple: al 2011 a la taula general hi havia 10 delegats (5 CCOO, 4 UGT, 1 CGT) i CGT també tenia un delegat a bombers. Al 2015 tenim aproximadament la mateixa representació sindical. Pregunta: tenim els mateixos delegats de prevenció a la taula general i bombers? No, sorpresa, tenim 0 delegats… Ara hi anem com a oients.

I per no ser pesats ens deixem alguns actors secundaris, però cal destacar l’Scott  Comissions Sectorials Específiques. Per a temes puntuals o per temps indefinit amb seguiment periòdic, hi ha la comissió de seguretat de les OAC, comissions dels inspectors i llicències dels districtes, les recents meses per pactar horaris específics en llocs d’atenció al públic, meses sectorials com la de serveis socials o altres organismes autònoms, i un llarg eeeeettttcccèèèèèèttteeeraaa (ho sento, això és un etcètera llarg).
Fins la propera,

Ah, i no et quedis sols amb les pel·lícules que t’expliquen, sigues protagonista de la teva pròpia pel·lícula.