Feina feta 2 – APCs, la vaga del sector educatiu, la VLT/RLT i la lluita del personal interí

De gener a juliol de 2021

Per la informació rebuda com a representants sindicals, un dels motius que va provocar l’aturada temporal d’aquest procés va ser les al·legacions que, en especial un sindicat, va presentar a l’expedient d’internalització dels APCs.

Comença l’any 2021 amb la sorpresa de la cancel·lació de la Mesa General on s’havia de formalitzar la internalització (formar part de la plantilla municipal) dels/les treballadors/es dels/les APCs (Educadors/es A Partir de Carrer) que, després de més de molts anys de lluites i reivindicacions, l’Ajuntament s’havia compromès a fer.

La nostra incredulitat no es pot manifestar amb paraules. No enteníem com un sindicat podia fer això. Afortunadament, al final es va poder acabar el procés però va ser un afer dur de pair (i encara queda molta feina per fer).

Durant aquests primers mesos de l’any, comencen a arribar molts missatges sobre el per què no es negocia un nou conveni. Des de la CGT intentem combatre tots els arguments que volen justificar que no es negociï: que si la pandèmia, que si la situació econòmica, que si no es pot millorar… Però a la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona som tossuts i els recordàvem que és irregular estar sense conveni. No era (ni és) opcional.

També durant aquests mesos vàrem fer balanç de l’activitat dels nostres delegats de prevenció, i de l’equip de seguretat i salut, durant l’any 2020 i el que portaven del 2021 assenyalant que, com tots sabem, va ser una temporada realment atípica. La nostra prioritat fou anar a molts centres de treball per comprovar la implantació de les mesures pel Covid-19: senyalització, rutes, ventilació, cabals d’aire en llocs sense finestres practicables, distàncies de seguretat, panells protectors, disponibilitat de gel i mascaretes… 

També treballàvem en avaluacions de riscos psicosocials, en els comitès de seguretat i salut ordinaris i extraordinaris per la pandèmia i en reunions diverses de seguiment de mesures preventives, tant a nivell de l’ajuntament com dels organismes autònoms.

I demanàvem avançar i poder debatre les condicions del teletreball, que inclouen temes de salut i ergonomia. Vàrem fer un comunicat informant de l’obligació de facilitar mascaretes als treballadors que feien feina presencial i vam haver de presentar denúncia a inspecció de treball per l’incompliment en molts centres de treball. Inspecció de treball ens va donar la raó i l’Ajuntament va haver de facilitar mascaretes a tot arreu.

Al març, la CGT de Catalunya va convocar vaga general pel 8 de març per situar en un primer pla les reivindicacions en contra l’explotació patriarcal que milions de dones pateixen. Aquesta vaga va arribar en un context complicat pels sectors més feminitzats, que a la vegada són també els més essencials: serveis socials, educació, sanitat, comerç i cures. Eren, i encara són, sectors amb una precarietat en augment i a on la covid19 havia estat especialment impactant, deixant palesa la situació d’indefensió de milers de dones.

Per la diada de l’1 de maig, dia de la classe treballadora, i amb el lema ”per la defensa activa dels drets laborals i socials” tornarem a sortir al carrer. 

A finals de maig les companyes del sector educatiu diuen prou, fartes de l’abús al col·lectiu d’interins/nes que estaven en frau de llei, reclamaven la fi de la precarització i l’estabilitat dels seus llocs de treball. 

Mentre les administracions estaven infringint la sentència europea que les obligava a solucionar aquest problema, ho volien solucionar a través de convocatòries massives d’oposicions, fet que suposa un ERO encobert per a les persones que feia molt de temps que demostren la seva vàlua com a professionals. 

A Educació la situació era molt greu, atès que feia més de 10 anys que no s’havien convocat oposicions d’Escola Bressol o de docents de Primària i Secundària. Les educadores bressol interines constituïen més d’un 60% de la plantilla i les persones substitutes havien d’esperar fins a 5 anys per aconseguir una vacant d’interinatge. El cas de les bressol era encara més escandalós atès que l’Ajuntament pretenia convocar unes oposicions massives rebaixant la categoria professional de les treballadores. 

Reivindicàvem doncs, l’estabilització de les treballadores en abús de temporalitat a través dels mecanismes existents com és l’article 61.6 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic que permetia “..el sistema de concurs que consistirà únicament en la valoració de mèrits.“

A més, també reivindicàvem les condicions laborals de les treballadores externalitzades del Consorci d’Educació (vetlladores, els serveis de menjador i neteja, suport educatiu). Aquestes empreses maltractaven sistemàticament les seves treballadores mentre rebien licitacions milionàries que paguem amb els diners de tots i totes. 

Per tot això reclamàvem la municipalització dels serveis externalitzats de l’Ajuntament. Per tot això la CGT Ensenyament va convocar vaga educativa el 27 de maig.

A finals de juny vàrem proposar un tema important: obrir un procés participatiu per definir la VLT (Valoració dels Llocs de Treball) i la RLT (Relació de Llocs de Treball).

S’havia iniciat formalment un procés per definir aquestes VLT i RLT però teníem la impressió que tot acabaria en no res, com a dia d’avui sabem.

Teníem aquesta impressió pel “caos” en que s’havia convertit el procediment. Sense un “full de ruta” ni calendari. A més, es basaven en un manual de la Diputació de Barcelona en comptes d’elaborar-ne un de propi adaptat a les nostres especificitats i complements circumstancials.

Crèiem (i creiem) que una VLT era essencial per eliminar diferències consistents en desproporcions entre uns llocs i uns altres. Una bona VLT implicaria que a igual treball corresponen el mateix nivell, els mateixos complements i no cal dir, el mateix salari, amb indiferència del lloc on es treballi. I per això era (i és) tant necessària la participació dels treballadors i no només dels seus representants. 

Altrament, des de la CGT reivindicàvem la creació del grup B a l’Ajuntament de Barcelona (com ja havien fet altres administracions). 

En aquells mesos ja entràvem de ple en el que seria un tema important aquell any i el següent. Arran de la famosa sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de març de 2020, que assenyala l’abús en la temporalitat a les administracions espanyoles, es presenten tot un seguit d’iniciatives legals per tal de promoure l’estabilització del personal interí.

Els plans del ministre Iceta d’estabilitzar 300.000 places en l’administració disparen els rumors d’un possible ERO encobert al col·lectiu d’interins. Es realitzen diferents manifestacions (#FijezaYA), fins i tot una vaga de fam (María Jesús Casado, Irune Saiz i Coro Alonso) i vagues de diverses plataformes del sector de l’ensenyament i del personal de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, del Consorci d’Educació de Barcelona i de la Plataforma del Personal Interí a l’Ajuntament de Barcelona (PPIAB) demanant una solució a les convocatòries massives d’oposicions i reivindicant l’estabilització de les treballadores en abús de temporalitat a través dels mecanismes ja existents. Fins a la vaga convocada per la Plataforma d’Interines de Catalunya (PIC). 

A tot això, la CGT a l’Ajuntament vam demanar a la Mesa General que en les Ofertes Públiques d’Ocupació que s’estaven duent a terme, no es convoquessin cap plaça ocupada per personal interí en frau de llei. 

Tot plegat, l’ICETAZO” només era un intent d’engany a Europa i als milers d’empleats públics en situació d’abús de la temporalitat i frau. El decret que hauria d’acabar amb l’alta taxa de temporalitat en l’ocupació pública i sancionar adequadament l’abús de la temporalitat i el frau en la contractació, no va satisfer a ningú. No resolia el problema de la temporalitat en les administracions públiques en el futur, però tampoc resolia el problema de milers d’empleats públics que havien sobrepassat els límits temporals.

L‘únic que va fer aquest decret era embolcallar “en bonic” el mateix que ja hi havia amb anterioritat i que el TJUE havia considerat insuficient en nombroses sentències. Només establia processos selectius extraordinaris en els quals en podia participar qualsevol persona. I que en la fase de concurs els mèrits podrien arribar fins al 40%. Però això no suposava cap novetat, doncs ja es podia arribar fins a aquest percentatge amb la normativa vigent en aquell moment. 

Per tot plegat, la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona,  seguia considerant que la lluita no s’havia acabat i deiem que continuaríem treballant i pressionant per aconseguir una solució realment justa i digna PER A TOT EL PERSONAL INTERÍ EN ABÚS. 

NO VOLÍEM PRIVILEGIS, VOLÍEM JUSTÍCIA! i cridàvem ENDAVANT AMB LA LLUITA INTERINA!!!