Feina feta 1 – L’externalització de serveis, la pandèmia del Covid19 i els Plans de retorn a la normalitat
De setembre 2019 a fi d’any de 2020
A l’abril de 2019 la CGT ja parlàvem de la pèrdua de poder adquisitiu (ara en boca de tots). Ja denunciàvem les veus triomfalistes dels sindicats majoritaris i de la desigual distribució dels increments salarials.
I proposàvem: “negociar d’una vegada una Relació de Llocs de Treball de veritat, que faci una valoració justa dels llocs de treball i que acabi, entre d’altres aspectes, amb la doble escala salarial” i a dia d’avui el més calent a l’aigüera.
Passat l’estiu del 2019, ens vàrem centrar, com sempre, en la lluita al carrer per combatre l’anomenada “llei aragonès” que obria encara més les portes a l’externalització de serveis a les persones: “Sota el pretext de regularitzar els serveis d’atenció a les persones s’assenten les bases normatives per a l’externalització de més d’un centenar de serveis que es presten des dels àmbits de la sanitat, l’educació i els serveis socials, entre d’altres…”. I també com sempre anàvem a l’arrel del problema: “El problema no és el clima … el problema és el capitalisme. La CGT donava suport a les mobilitzacions previstes durant aquesta setmana per la vaga mundial pel clima”. Per acabar en una gran manifestació a les portes del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya el 17 de novembre.
A banda del carrer, seguíem lluitat en els diferents espais de participació que ens deixaven. Per això vàrem recordar als responsables municipals i als sindicats signants de conveni vigent en aquell moment, que la negociació de nous drets laborals és responsabilitat de tots els sindicats presents i no de comissions fetes només amb els sindicats dels sindicats que havien signat el conveni. Entre altres, ens negaven poder parlar de la jubilació parcial i anticipada incentivada. També ens vàrem queixar de la gestió de la contractació via “processos interadministratius” que al nostre entendre es feien de forma perversa i en perjudici de la provisió de llocs i de promoció del propi personal municipal.
En acabar l’any 2019, ens vàrem abstenir en la proposta d’Oferta Pública de l’any 2019 per diferents motius. Pel excessiu pes a l’oferta per a agents de la Guàrdia Urbana (70%) en detriment d’altres sectors tant o més necessitats. I també per no establir algun tipus de fórmula que garantís no perjudicar a aquelles persones interines què es trobaven en una situació qualificable de “frau de llei”.
I per tant, vàrem demanar que s’ajornés la convocatòria d’oferta pública prevista de les places que ocupa en aquests moments personal interí fins que hi hagi la sentència del tribunal europeu.
La nostra proposta no va ser presa en consideració ni per l’administració ni pels sindicats majoritaris, en una sessió maratoniana en la qual l’únic objectiu era aprovar l’oferta pública preestablerta i el calendari de promoció interna el més aviat possible. I així vàrem acabar l’any 2019.
A principis del 2020 seguíem lluitant per defensar els legítims interessos dels treballadors municipals, entre altres:
- El greuge comparatiu en relació al complement d’atenció directa intensiva (total o parcial) i en altres complements, als diferents sectors d’aquest Ajuntament.
- El nostre suport al col·lectiu d’UGAs de Serveis Socials en el seu objectiu de tenir un reconeixement professional com cal.
- En defensa dels Interins, seguíem demanant (reiteradament) a l’Ajuntament de Barcelona, que ajornés la convocatòria de la nova oferta pública fins saber el resultat de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobre els milers d’interins que es trobaven en “frau de llei per abús de temporalitat”.
- Davant la nostra insistència, l’Administració proposava constituir un grup de treball per negociar la RLT, veritable eix vertebrador de les regles del joc que hauria de permetre catalogar adequadament els llocs de treball i incloure els criteris per regular, entre d’altres, l’accés a l’administració pública, la promoció laboral o la carrera professional.
I poc després ens va arribar el que ningú esperava, el virus Covid19 ens va deixar paralitzats, o millor dit, quasi paralitzats.
I com no podia ser d’una altra manera, des de la CGT vàrem expressar el seu suport i agraïment a la plantilla municipal que va fer possible que tota la ciutadania rebés els serveis i l’atenció que necessitaven en aquests moments tan delicats.
Sobretot a aquelles companyes i companys que formaven part dels serveis essencials i que treballaven de forma presencial (IMSS, SPEIS, GUB, Parcs i Jardins i Neteja) així com a les treballadores i treballadors d’empreses externes que també realitzaven serveis essencials (SAD, CUESB, SIS, etc.). A més, vam estar vigilants que, sobretot aquelles que prestaven serveis essencials, disposessin de les mesures de prevenció i seguretat adequades. A més, demanàvem a l’Ajuntament que disposes dels mitjans necessaris per facilitar el teletreball que molts vàrem fer.
En aquells moments teníem clar que la RLT (Relació de Llocs de Treball) que s’estava negociant, hauria de re-valoritzats molts llocs de treball que en aquella crisi havien demostrat que eren veritablement essencials. Malauradament, el darrer conveni signat (2022) ha demostrat que els responsables municipals (i els sindicats que l’han signat) no van aprendre la lliçó.
També ens preocupava els ERTOs que moltes empreses, al servei de l’Ajuntament, aprofitessin la conjuntura per fer expedients de regulació o acomiadaments irregulars, tot i continuar cobrant de l’Ajuntament encara que no prestessin el servei.
En especial, el treball fet per minimitzar els efectes en el sector educatiu, amb les treballadores d’empreses externes cuineres i de suport, i també pel personal substitut que es va veure greument afectat. Sempre amb la idea de fer palesa la necessitat d’internalitzar (municipalitzar) tots els serveis públics.
També vàrem treballar de valent per assegurar les millors mesures de prevenció de la salut i la seguretat, tant durant el confinament com en la tornada a la feina presencial així com també durant la jornada de teletreball.
Però la crisi del Covid19 no va marxar de cop, com tots sabem. Al maig van començar el desgavell dels plans de restabliment que, a partir de pocs criteris generals, cada gerent, com en un regne de Taifes, els aplicava a la seva conveniència, normalment en contra de les treballadores més vulnerables.
I amb els plans de restabliment, el teletreball com a forma més normalitzada de treball. La CGT vàrem treballar tant per adequar-nos a aquella situació però també per posar les bases del teletreball en una futura situació més normalitzada.
Tot esperant la sentencia europea en relació als treballadors interins va saltar la llebre i un tribunal d’Alacant va determinar la fixesa d’un treballador interí.
L’Ajuntament de Barcelona seguia fent-se l’orni i negant-se a ajornar les oferta públiques d’ocupació i ni tant sols a celebrar una mesa general extraordinària per parlar-ne.
I seguíem treballant per assegurar uns criteris de conciliació familiar homogenis per tothom i no caure en el caciquisme de dependre de les empaties i antipaties del cap de torn. Per això vàrem pressionar de valent per canviar el anomenat Pla de Transmissió cap una nova Normalitat, un autèntic nyap que per sort vàrem poder modificar, amb l’ajuda de tots els sindicats, fet que vàrem agrair públicament doncs creiem que és la única estratègia per aconseguir bon resultats.
També seguíem treballant i reivindicant a l’Ajuntament de Barcelona les millores que creiem s’haurien d’aplicar. Entre elles i amb motiu del dia contra la violència masclista, li demanem a l’Ajuntament que augmentés els recursos destinats a l’atenció de les víctimes de violència masclista i, en concret:
- Que municipalitzes tots els serveis municipals externalitats d’atenció a persones que patien violència masclista: Servei d’Atenció a Homes per la promoció de les relacions no violentes (SAH), el Servei d’Atenció Social (SAS), la Unitat Municipal contra el tràfic d’Éssers Humans (UTEH) i el Centre Municipal d’Acollida d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM).
- Que s’escoltés a les treballadores del Servei d’Atenció Recuperació i Acollida (SARA) i que poguessin arribar a un acord horari conciliador per a les treballadores d’aquest servei i que milloressin les seves condicions de treball, prenent les mesures necessàries per a reduir les càrregues de treball.
- Que es plantegessin millores en els Centres de Serveis Socials (CSS), que també atenien a les persones que han patit aquestes violències.
- Que la informació fos més transparent en la gestió dels casos de violència masclista dins l’organització (en forma d’assetjament sexual i/o per raó de sexe) i es publiquessin periòdicament el nombre de dones ateses i els tipus de violència identificats.
- Que la gestió dels recursos humans fos veritablement feminista, vetllant pel dret a la conciliació de totes les treballadores municipals possibilitant la cura i la vida social i familiar.
A banda d’això, advertíem que el conveni vigent estava a punt d’acabar la seva vigència i el més fred a l’aigüera. Ni mu del nou conveni.
I també seguíem demanant que l’Ajuntament de Barcelona que mogués fitxa en relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea del 19 de març de 2020 que obligava a fer reformes legislatives per consolidar als interins, sense necessitat d’oposicions ni processos selectius.
I per això que la CGT demanava contínuament que no es convoquessin les places ocupades pels interins de més de tres anys d’antiguitat. Però ni cas.