CGT a l’Antiga Massana, per la defensa dels espais autogestionats

El 26 de febrer el 1997 un grup de joves es van colar a l’Ajuntament de Barcelona per treure la bandera Espanyola i penjar la bandera Okupa. Aquest fet va venir provocat perquè el 1996, el govern de Felipe González, va aprovar un nou Codi Penal que criminalitzava l’okupació i va provocar el desallotjament de diversos C.S.O. de la ciutat generant aldarulls a la ciutat. 

El PSOE de la Transició no dista gens del PSOE actual. La repressió continua estant a l’ordre del dia i la tenim al Govern d’Espanya i, des del mes de juny, governant en solitari i amb mà de ferro la ciutat de Barcelona. El “xèrif” Batlle, que només arribar, va desplegar el Pla Endreça, iniciant una ofensiva policial i judicial contra els manters i aquelles que s’organitzaven en espais autogestionats. 

Paral·lelament, en un context de crisi capitalista, on la població pateix per tenir un sostre i posar un plat a taula, s’aprovava una pujada d’un 8% del sou dels polítics i els alts càrrecs de l’Ajuntament. Deixant-nos clar que això d’“apretar-se” el cinturó només és cosa de la classe treballadora. 

Mentrestant, la precarització de les treballadores de l’Ajuntament és el nostre pa de cada dia. L’externalització de serveis com el de cuineres a les escoles bressol, que fa dos mesos que no cobren perquè l’empresa que les contracta ha entrat en concurs de creditors. Les treballadores del Centre d’Urgències i Emergències Socials o les del Servei d’Atenció Domiciliària, que lluiten cada dia per la seva municipalització, són alguns dels exemples de la precarització que genera l’externalització dels serveis, on només guanya l’empresa que obté la licitació. 

Tot i això, la lluita sindical també ens porta petites victòries, i és que els treballadors i treballadores del Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona, gràcies a la vaga indefinida, van aconseguir una pujada del 40% del sou i millores en les condicions de salut laboral i prevenció de riscos. 

Però, les misèries no les trobem només als serveis externalitzats. Les companyes del servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament estan lluitant per mantenir un horari digne que els hi permeti la conciliació familiar fa dies que estan en vaga. Ahir estaven davant del MWC i es van trobar de cara amb la militarització dels carrers, defensant, com cada dia, el capital de la forma més acèrrima. El servei del SARA, que treballa amb persones que han patit violència masclista no té prou personal per cobrir les baixes i no donen l’abast. Al centre d’educació especial Vil·la Joana, que treballa amb alumnes amb patologies greus de la conducta i en un alt risc d’exclusió social, porten sense portes i amb vidres trencats a algunes aules des del mes d’octubre. Fins que no s’ha fet una carta pública de les treballadores, el Consorci no s’ha molestat buscar solucions. Aquests només són tres exemples de la desatenció dels serveis públics, però podríem continuar parlant de coaccions a les treballadores, assetjament laboral, masclisme, etcètera. 

Es vol vendre la imatge de què les treballadores de l’Ajuntament som funcionàries aburgesades i ens devem el nostre amo: obeir, callar i executar, sense qüestionar-nos res.  Però no, cada dia som més treballadores les que ens organitzem al nostre lloc de feina per plantar cara al masclisme estructural, la precarització i defensar amb dents i ungles dels serveis públics, perquè aquests són l’única garantia de justícia social.

Volem agrair als companys i companyes de l’Antiga Massana i les de Can Batlló, però també a les dels casals, ateneus, centres socials i tota mena d’espais horitzontals, sense personalismes, que cada dia s’esforcen per construir teixit comunitari. Nosaltres som el cor que batega dins d’un esquelet cada vegada més despersonalitzat anomenat Barcelona. Perquè aquesta ciutat no és de l’Ajuntament. La ciutat no és dels polítics, de les grans empreses o dels turistes. Barcelona és de les persones que l’habiten i que lluiten cada dia. Perquè per molt que ens intimidin amb repressió i ens ofeguin amb burocràcia no aconseguiran fer-nos fora. Els barris i ciutats són de les veïnes i veïns que s’organitzen per la defensa i l’accés a un habitatge digne, de les que lluiten per defensar una sanitat i una educació públiques i de qualitat o de les que s’organitzen per defensar el seu lloc de treball.

És per això, que cal cuidar i defensar cada dia aquests espais i treballar per plantar cara a aquells que volen vendre la nostra ciutat i expulsar-nos de les nostres cases i els nostres barris. I això només ho podem fer juntes, perquè la solidaritat i el suport mutu són la nostra millor arma. Organitzem-nos com a classe i plantem cara a l’ofensiva capitalista.