Sindicalisme feminista a l’Ajuntament de Barcelona

Una mirada de gènere a la pràctica sindical a l’Ajuntament de Barcelona. Els objectius feministes de la Secció Sindical de la CGT.

Més reconeixement, més temps, més salari i menys violència. Els objectius per a desenvolupar el 2024. Aquestes són les batalles de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona.

La batalla pel reconeixement i els salaris

Mentre que el govern actual del PSC a la ciutat de Barcelona, adoptant una de les línies més clares del feminisme liberal, posa el focus de les desigualtats de gènere en el sostre de vidre, el que ens trobem tant pel que fa a ciutat com entre les treballadores de l’Ajuntament és que el problema més flagrant el tenim amb el terra enganxós. Així doncs, el que ens hauria de preocupar no és tant que hi hagi un grup de dones (la majoria d’elles ja en situació privilegiada dins l’estructura social) que vulguin promocionar i es trobin amb un topall, amb un sostre de vidre, que els hi impedeix. Si en el que volem invertir esforços és en millorar les condicions de vida de la majoria de dones i d’identitats dissidents, el focus l’hem de posar en totes aquelles que estan a la base de l’estructura social, i que es troben amb un terra enganxós que no les permet sortir de la precarietat. Aquestes dones i identitats dissidents no tenen un desig de ser directives, sinó de millorar les seves condicions laborals. Dit d’una altra manera, mentre que a unes poques els preocupa ascendir socialment i laboralment, partint d’un punt inicial ja privilegiat, ens trobem amb un gruix enorme de dones i identitats dissidents que el que els hi preocupa és tenir unes condicions laborals mínimes dignes.

I és que centrar els esforços en una cosa -el sostre de vidre- o l’altra -el terra enganxós- no és ni neutre ni innocu, i està tenyit d’unes desigualtats evidents, no només de gènere, sinó que també de classe. 

La batalla per harmonitzar els temps de vida

Treballar menys hores és un element clau en la lluita per millorar les condicions laborals a l’Ajuntament avui.

Així de senzill. Amb això volem reivindicar la necessitat d’harmonitzar els temps de vida. O, cosa que és el mateix, que el temps laboral estigui més integrat en el temps vital. Actualment, el temps laboral vertebra i desplaça la resta de temps vitals: el temps de cures i reproducció social, el temps de participació política, i el temps personal. Mentre dediquem tant temps a treballar, mai tindrem temps per atendre amb qualitat i dignitat la resta de temps vitals. Per aquesta raó és indispensable treballar menys hores per a poder dedicar temps a aspectes vitals, com els temps de cura i de reproducció social. Dit d’una altra manera, a cuidar-se i a cuidar als altres i a fer tot allò que és necessari per a viure bé, sense continuar sostenint un sistema de cures absolutament feminitzat, precari i menyspreat, com a últim escalafó de la importància de la vida, essent les cures instrumentalitzades per sostenir la producció del sistema capitalista en què vivim. I volem subratllar el viure bé, i no sobreviure o anar tirant. Volem vides dignes, vides desitjables i confortables. I ara volem lluitar per aquestes vides.

Per aquest motiu demanem a l’Ajuntament que apliqui les següents mesures:

• Jornada laboral de 32 hores setmanals sense reducció salarial de manera immediata i com a pas previ per a avançar cap a les 30 h setmanals. Fa més de 100 anys que no es redueix la jornada laboral. Ja és hora de què la classe treballadora recuperem el nostre temps i el puguem dedicar a la nostra vida i no a fer funcionar els engranatges d’un sistema explotador.
• Ampliar i millorar el paquet de permisos per a tenir cura dels fills i filles (evitar desdoblament binari i atribució de gènere binari) de les criatures O fillada. Millores en el retorn del deute de la compactació de jornada. Nous permisos per malaltia dels fills i filles a càrrec, aquests permisos han de ser no retornables, és a dir que no s’hagin de retornar les hores. El que cal és justificar i acreditar el motiu del permís de la mateixa manera que avui dia si vas a una visita mèdica. Així com permisos específics per poder tenir cura i acompanyar als fills i filles en l’etapa adolescent, com reduccions de jornada específiques de 6 a 12 i de 12 a 16 anys.
• Nous permisos per a famílies diverses. És un fet que la nostra societat mostra una tendència a l’envelliment i que la composició familiar és canviant. Necessitem nous permisos per a poder donar resposta a aquestes necessitats com a societat. Les treballadores que han de cuidar a gent gran també tenen dret a poder gaudir de temps per a fer-ho. Demanem nous permisos per a conciliar per a persones cuidadores de gent gran i persones dependents. Per altra banda, un nou permís per a tenir cura de vincles significatius. D’acord amb un llistat preestablert de quines són les figures de vincle significatiu de la treballadora i que pugui gaudir de permisos equiparables als de consanguinitat.
• Ampliar, millorar i facilitar les mesures de flexibilitat horària per a tota la plantilla, I amb mesures específiques per a qui tingui persones dependents a càrrec. 
• Permís gestacional. Exigim a l’Ajuntament l’existència de permisos per a persones gestants. Per una banda, un permís de reducció de jornada i de càrregues de treball a partir del primer trimestre i que d’aquesta manera les mares de gestants puguin optar a reduir la seva jornada de treball durant el segon i tercer trimestre. Per una altra banda, un permís retribuït per maternitat a partir de la setmana 30 amb el que les progenitores gestants puguin reposar mantenint els seus drets.
• Una revisió amb perspectiva de gènere dels riscos laborals als quals estan sotmeses les treballadores municipals. Els sectors més feminitzats són principalment els que es dediquen a la cura i l’atenció de les persones. Les Escoles Bressol i els Serveis Socials en són exemples paradigmàtics. Són sectors amb un alt nivell de riscos per a la salut física i psíquica, tot i que amb un desenvolupament i una cobertura molt baixos. Un exemple d’això és que una baixa per estrès laboral, ansietat, o altres expressions dels riscos psicosocials als quals està exposada aquesta part de la plantilla no conten com a accident laboral i es naturalitza responsabilitzant i culpabilitzant a la treballadora. Quan aquestes baixes són, en molts casos, una conseqüència directa de l’exercici professional. Demanen també millores en l’avaluació dels llocs de treball, l’ambient de treball i el disseny d’equipaments incloent en totes aquestes mesures la perspectiva de gènere. Millores en la prevenció de l’assetjament psicològic, sexual i de qualsevol mena de discriminació; prevenció i gestió de la violència ocupacional i les violències als equipaments. 
• Millores efectives en el dret a la mobilitat, allà on no sigui possible o desitjada la promoció, que les treballadores municipals tinguin més facilitats per canviar de lloc de treball.
• Adaptacions dels llocs de treball a partir dels 55 amb mesures específiques a tots els sectors que ho requereixen.

La batalla contra la violència masclista

L’Ajuntament té. Com a mínim, dos eixos de responsabilitat envers la violència masclista. La que pateixen les seves treballadores i les que pateix la ciutadania de Barcelona, ha de prendre mesures per a no reproduir una violència institucional que, tal com exposa la LLEI 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, consisteix en totes aquelles accions i omissions de les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució pública que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les polítiques públiques i a l’exercici dels drets que reconeix la llei. 

El dispositiu municipal per fer front a la violència masclista encara és clarament insuficient si es posa en relació amb la magnitud del fenomen i de les dimensions de la ciutat. Nosaltres defensem que cal millorar les polítiques públiques per prevenir la violència masclista en l’àmbit de ciutadania i prevenir la violència institucional. Com ja vam advertir en el nostre manifest del passat 25 de novembre, les nostres demandes són:

1. És imprescindible dotar de més recursos econòmics i, sobretot, humans tots els serveis vinculats al dispositiu de prevenció i abordatge de la violència masclista. És a dir, principalment, del SARA, però també dels PIADs, el CUESB, el CMAU, el Plural i la UTEH.
2. A més de dotar de més recursos econòmics aquests serveis, cal vetllar per la dignificació dels drets laborals de les treballadores que els componen, i per tant cal defensar que tots els serveis d’atenció a les violències masclistes han de ser municipals. En aquesta línia des de la CGT considerem indispensable que es municipalitzi el personal que treballa al CMAU i al Centre de Masculinitats Plural. Alhora, és indispensable que tots els serveis socials d’atenció primària tinguin els recursos, tant pel que fa al temps com de personal com de recursos materials, necessaris per fer-ne un abordatge adequat.
3. També és indispensable poder ampliar els recursos dels serveis que treballen amb homes que han exercit violència, ja que mentre hi hagi homes que exerceixen violència hi haurà dones i identitats dissidents que patiran violència. 
4. És fonamental revisar les càrregues de feina i els ritmes de treball de tots els serveis d’atenció social en general i d’atenció a les violències masclistes en particular, per a oferir un servei de qualitat. Que, per una banda, es cuidi a les persones ateses i, per una altra banda, es tingui cura de les persones que hi treballen.
5. Cal millorar i fer més transparents els sistemes de recollida d’informació sobre la violència masclista a la ciutat, i sobre l’atenció que l’Ajuntament en fa.
6. A més a més, cal que l’atenció a la violència masclista es faci sempre des d’una mirada feminista. És per això que reclamem que tot el personal que atén aquestes situacions tingui hores suficients de formació reservades en la seva jornada laboral, per formar-se en l’abordatge de la violència masclista amb una perspectiva feminista.

La batalla interna

No seríem un sindicat feminista ni revolucionari sense autocrítica. I per més feministes que siguem arrosseguem pràctiques i creences patriarcals. I, com tots els sindicats i moviments obrers, tenim una tradició masculinitzada. Les persones que formen les organitzacions estem travessades pel patriarcat perquè ens hem socialitzat en una societat patriarcal. Des de la CGT creiem que identificar, reconèixer i transformar és la manera d’avançar. Treballem per a fer del nostre sindicat una organització feminista i justa. I volem ser una organització on formar-nos, aprendre i volem ser un sindicat que treballa per posar els objectius feministes al centre de la nostra pràctica. Assumim que hem estat socialitzats i socialitzades en el patriarcat i que els valors del masclisme sovint penetren en les pràctiques de tothom, és per això que lluitem precisament per avançar en el canvi personal i col·lectiu. En aquest sentit, estem preparant formacions internes per les persones delegades i afiliació per a continuar avançant en la reflexió i l’anàlisi de les realitats més micros a les més macros. 

Sortim a guanyar!