ATAC AL DRET DE VAGA

L'agressió al dret de vaga del TS, patronal i politics es combat amb més vagues, més imprevisibles i més contundents https://t.co/PccCgWSXre https://t.co/i8CYCfKgJo

ATAC AL DRET DE VAGA

El 14 de març ens vam aixecar amb la notícia (*) de que el Tribunal Suprem, mitjançant una sentència, avala la subcontractació de treballadors/es en situacions de vaga. Concretament, que els clients d’empreses on els seus treballadors/es facin vaga, puguin subcontractar serveis a tercers per tal de continuar la seva activitat. És a dir, la resolució del Suprem autoritza l’esquirolatge. Aquesta sentència és, probablement, el pitjor atac al dret de vaga des de la promulgació del Decret del 1977.

En un context de fragmentació dels processos productius en cadenes de subcontractació, suposa reduir l’efectivitat de les vagues i, amb això, la capacitat de les treballadores per a fer valdre els seus drets. Estem davant del somni de la Patronal i els governs al seu servei. Que el Poder Judicial ni és independent ni jutja de forma objectiva no és notícia. Bé sabem que forma part dels aparells repressors de l’Estat, però que de forma tant evident s’autoritzi l’esquirolatge contra el qual el sindicalisme ha lluitat durant tants anys, i fins el moment cap òrgan judicial havia justificat d’una manera tant evident, ens mostra que clarament ja no hi ha màscares que pretenguin ocultar els veritables interessos de l’Estat, que són els mateixos que els de la Patronal.

Aquesta sentència és tant o més greu que les darreres reformes laborals perquè esterilitza de forma absoluta en molts casos, en plena era de la subcontractació, els efectes de la vaga. És a dir, la paralització de la prestació de serveis fins aconseguir els objectius dels qui l’han convocat.

La vaga és una eina, un mitjà en si mateixa i si aquesta és neutralitzada mitjançant l’autorització de la contractació de serveis (en definitiva, treballadors d’altres empreses) ens quedem sense la forma de pressió que equilibra la relació de forces amb la patronal.

El pitjor és que, com sempre, l’esquirolatge l’exerciran altres companys/es afectats pel mateix sector que aquells que fan vaga i que, com a conseqüència, no només perjudicaran als vaguistes sinó també a ells mateixos a curt o llarg termini.

Tot plegat, una manifestació més dels interessos de l’estat i la patronal: dividir a la classe treballadora, rebentar les seves lluites i enfrontar-la amb ella mateixa. Davant aquest gravíssim atac no podem quedar-nos de braços plegats. Haurem de repensar i reconstruir les estratègies de lluita i, més concretament, les vagues. Caldrà tornar a donar-los el poder de confrontació per tal que tornin a ser eines per fer prevaldre els nostres interessos davant de la patronal. Cercar la col·lectivització dels conflictes i fer-los imprevisibles.