Jun 192017
 

Compañeros, compañeras,

toda la CGT Catalunya y confederal estatal, estamos atentos a las novedades que puedan surgir en torno al caso «Som 27 i més», ya que es inminente la convocatoria de tod@s l@s imputad@s a presentarse ante el juez, para el juicio oral, entre los que se encuentra nuestro compañero Ermengol Gassiot, secretario general de la CGT Catalunya. El Ermen está acusado como instigador del encierro llevado a cabo por estudiantes en el rectorado de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el año 2013. Como profesor y trabajador del Departament de Prehistòria, el Ermen es delegado por la CGT. Tal como se dice en el comunicado del SP CGT Catalunya, el Ermen no se presentará al juicio oral, conciente de las consecuencias legales que eso conlleva, pero también conciente de quienes estamos a su lado.

Este es un montaje preparado por la UAB, universidad que tal como a ocurrido en todas las universidades públicas, se ha convertido en la formación superior de la burguesía y el caldo de cultivo donde las empresas se sirven a su gusto. La universidad pública, como el resto de niveles educativos, debe estar al servicio de la clase trabajadora, para la formación de individuos socialmente libres, y no al servicio de las empresas y corporaciones, que es lo que ocurre hoy en día.

Por eso desde la CGT Vallès Oriental impulsamos la defensa en la calle a nuestro compañero Ermen, porque no sólo representa a esa oposición al modelo educativo de universidad como empresa, sino porque además es Secretario General de la CGT de Catalunya.
Golpear al Ermen, es un golpe doble que nos hacen.

Por estos motivos, doble, y triple ha de ser nuestra respuesta!!
Porque ahora más que nunca, nos están tocando a todos y todas!

Si nos tocan a todos y todas, respondemos tod@s!

 

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Telf: 93 593 1545 /  625 373332
email: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / Twitter


Desobedecemos el proceso político del caso “Som 27 i més”

Nuestro compañero Ermengol Gassiot ha decidido que no participará en la farsa y que no se personará en el juzgado por voluntad propia bajo ninguna circunstancia, afrontando las consecuencias que se deriven de su decisión.

Recientemente el juzgado de Cerdanyola que instruye el caso por el encierro de estudiantes en el rectorado de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) del año 2013 (el caso conocido como “Som 27 i més”) ha dictado un auto donde se dispone la apertura del juicio oral y se fija una fianza absolutamente desproporcionada, de 511.835,05 EUR para asegurar las responsabilidades civiles. 27 personas encausadas a raíz de aquella protesta universitaria están a la espera de peticiones penales de entre 11 y 14 años de prisión, según el caso, y prohibición de acceso a la UAB durante 5 años. Entre ellas está nuestro Secretario General, el compañero Ermengol Gassiot. La fianza antes mencionada, como todo el mundo puede suponer, no será abonada por los 27 afectados y afectadas, lo que probablemente comportará procesos de embargo de nóminas y bienes.

Durante los próximos días o semanas las 27 personas serán emplazadas a personarse en dependencias judiciales para hacerles entrega de una copia de los escritos de acusación, a fin de que en el plazo de 3 días comparezcan con abogado y procurador, y sean requeridos para depositar la fianza.

Este Secretariado Permanente considera que todo este proceso no es sino un montaje motivado en una revancha política por parte del anterior rectorado ultraliberal de la UAB, orientado a escarmentar por la vía penal el movimiento estudiantil y el sindicalismo que le hacía frente en defensa de la universidad pública. La actuación de aquel rectorado, y el relato conspiranoico construido por los abogados que contrató a tal efecto, ha sido aprovechada por la Fiscalía, órgano político de España, para iniciar un esperpéntico procedimiento judicial que supone el peor caso de represión política en una universidad desde la época del franquismo.

Ante esta situación, nuestro compañero Ermengol Gassiot ha decidido que no participará en la farsa y que no se personará en el juzgado por voluntad propia bajo ninguna circunstancia, afrontando las consecuencias que se deriven de su decisión.

Este Secretariado Permanente comparte plenamente el análisis que sostiene la decisión tomada por nuestro compañero Ermengol, y apoyamos. Entendemos que ante un ataque de carácter político (instrumentado en forma de proceso judicial) contra las libertades y los derechos civiles es legítimo practicar la desobediencia y la solidaridad para impugnar públicamente la totalidad de este montaje represivo. Consideramos que en el momento presente nos estamos jugando buena parte del mensaje que se transmitirá a las luchas sociales que vendrán en el futuro sobre la respuesta que debe darse ante la represión político-judicial. Nos jugamos mucho, y las estrategias punitivas mediante las cuales se quiere paralizar y escarmentar cualquier tipo de resistencia sindical, estudiantil o social deben ser paradas. En el caso concreto del Ermengol, el presente montaje está orientado a reprimir el ejercicio de la acción sindical de la CGT en la UAB en defensa de los derechos de las trabajadoras y de la universidad pública y, más allá de ésta, lo consideramos un ataque al conjunto de nuestra organización.

Queremos dejar claro que, en la medida en que ello dependa de nosotros, ninguna de las 27 personas encausadas está ni estará nunca sola. Llamamos a todas las Federaciones y Sindicatos de la CGT, el conjunto de nuestra militancia, movimientos sociales y personas solidarias a preparar la respuesta colectiva y organizada que estos hechos se merecen. La CGT no quedará a la expectativa, ni quedará con los brazos cruzados. Nos reservamos el derecho, como organización, a actuar cuando y como lo consideramos oportuno, teniendo en cuenta la gravedad del caso.

ANTE LA REPRESIÓN POLÍTICA, desobedecemos! SI NOS TOCAN A 27 NOS TOCAN A TODAS!

Secretariado Permanente del Comité Confederal de la CGT

Jun 092017
 

La DGAIA maltracta i l’entramat del Sr. Ricard Calvo

TRETS, APUNYALAMENTS, PORTES GIRATÒRIES, I NOVES ADJUDICACIONS PER VALOR DE 98 MILIONS d’€ QUE BENEFICIEN AL CONGLOMERAT EMPRESARIAL AMB VINCLES AMB EL SR RICARD CALVO (DIRECTOR GENERAL DE LA DGAIA). FINS QUAN CONSELLERA BASSA HEM D’AGUANTAR TANTA INCOMPETÈNCIA?

Darrerament hem pogut llegir a la premsa notícies que, malauradament, confirmen tot el que venim denunciant des del Sector Social de CGT al voltant de la preocupant situació en que es troben els centres de menors tutelats per la Generalitat: “Tiros al aire de la policia en un centro de menores tutelados por la Generalitat”, “Polvorín en los centros de menores”, “Un menor tutelat, apunyalat al mig del carrer a Barcelona”, “La directora del Petit Príncep es va posar un sou que dobla el del conveni”, “La DGAIA diu que no controlen els salaris, ni els diners (que en les darreres adjudicacions arriben fins a 5.457 € per mes i per nen) donats a les fundacions privades que gestionen centres de menors, tot i que són diner públic”. “Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes”.

Recentment, al CRAE Can Rubió un menor embogit es va fer amb una destral intentant agredir a d’altres infants i educadores, i es va necessitar la intervenció de la policia local i dels antidisturbis dels Mossos que van haver de fer trets a l’aire per dissuadir el menor i prendre-li l’arma. Aquest adolescent es manté al mateix centre després del greu incident. Al CRAE Sant Andreu un menor va passar per les finestres que donen al carrer un matxet de grans dimensions després de proferir amenaces de mort cap algunes educadores. Una arma que va ser intervinguda per educadores gràcies a l’avís d’altres adolescents. L’endemà van haver d’intervenir els mossos perquè aquest menor volia introduir una navalla al Centre. Tot això mentre seguia amenaçant a educadores davant dels mossos. Un adolescent amb una greu malaltia mental que ha amenaçat reiteradament tant a infants com educadores del mateix CRAE, però que malgrat aquests greus incidents segueix al centre; posant-se en perill la seva integritat física, així com la d’altres infants de només 8 anys, i la d’educadores/rs. (Dades de la pàgina web de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Treball, Afers Socials i Família).

Aquestes notícies són la part més visible d’un sistema de protecció a la infància que revictimitza als infants i, lluny de protegir-los, els sotmet a un maltractament institucional.

Article sencer al web de CGT Catalunya

May 232017
 

Un juez ordena embargar más de medio millón de euros a las 27 imputadas de la UAB

El magistrado Montero Fernández emite el auto de apertura de juicio oral y establece una fianza de miles de euros para asegurar el cobro de las responsabilidades civiles que se pide a las encausadas, que afrontan peticiones elevadas de penas de prisión.

Artículo completo en La Directa

CGT UAB

Mar 272017
 

Comunicat del SP de la CGT de Catalunya

Defensem els miners i el territori

Des de fa dècades l’empresa minera Iberpotash (actualment propietat de la multinacional israelí ICL) explota les mines de potassa de Sallent i Súria. I també des de fa dècades ha anat desfent-se del runam a la coneguda muntanya del Cogulló de Sallent, causant perjudicis pels aqüífers i el propi riu Llobregat. Durant aquest temps, els abocaments han comptat amb el silenci còmplice de governs de diferent color que no han pressionat com calia a la multinacional per a que complís amb la responsabilitat i cura del territori on estava instal·lada. Així doncs, el resultat és que s’embutxaquen desenes de milions d’euros anuals i ens deixen els residus.

La lluita del poble de Sallent va permetre guanyar una batalla judicial per a que deixessin de fer-se els abocaments al Cogulló, establint-se l’1 de Juliol de 2017 com a fi d’aquesta pràctica. Mentre no arribava aquesta data, Iberpotash hauria d’haver acondicionat la mina de Súria, que compta amb una planta de tractament de residus, per a absorbir la producció i plantilla de la mina de Sallent. Era l’anomenat Pla Phoenix, que porta anys d’endarreriments. A data d’avui, aquest canvi no s’ha realitzat, el que significa que 1000 llocs de treball directes i fins a 4000 comptant els indirectes estan penjant d’un fil, una amenaça de primer nivell per a les famílies de miners i mineres directament afectades i el conjunt del Bages i comarques properes.

Estem a 3 mesos d’aquesta data i l’empresa no aporta cap solució. Estem a 3 mesos d’aquesta data i el govern no aporta cap solució. Estem a 3 mesos d’aquesta data i se’ns acaba la paciència.

Aquells que feien ulls grossos amb la multinacional, ara estan xiulant, dissimulant, com si no passés res, abandonant als i les treballadores a la seva sort, doncs si no hi ha feina hi ha EROs, ERTEs i acomiadaments generalitzats. No és gens descartable que l’empresa, a més, aprofiti l’ocasió per a fer xantatge sobre les condicions de la plantilla directa i de subcontractes. Això, per una comarca ja prou castigada per diverses crisis industrials, tèxtils i mineres, és un cop demolidor.

Els miners i mineres de Súria i Sallent volen treballar i exigeixen que aquesta feina sigui respectuosa amb el territori. És un insult a la intel·ligència que l’empresa multinacional i el govern pretenguin fer-nos creure que a tres mesos vista no tenen previst l’escenari que hi haurà, fet que ens fa suposar que no ho comuniquen perquè serà negatiu pels miners.

Creiem que davant la passivitat existent, és l’hora d’iniciar la defensa activa dels llocs de treball i el territori. En una lluita que no és només dels i les treballadores de la mina, sinó també de les seves famílies. També de les comarques del Bages i Berguedà. També de tota la classe treballadora.

Fem una crida a estar atentes i preparar la solidaritat de classe que calgui. Si no hi ha solució, els miners i mineres pujaran des del kilòmetre de fondària on estan treballant, sortiran al carrer i faran sentir de forma nítida la seva veu en defensa dels seus drets, llocs de treball i el respecte al territori, front el desig de beneficis de la multinacional. La CGT de Catalunya estarà, com sempre, al seu costat, preparada.

23 de març de 2017

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

Mar 222017
 

ManifestDescarregar manifest en pdf

El sábado 1 de abril, toda la CGT de Catalunya nos manifestamos en Manresa, estamos todos y todas convocados, la actitud y presencia de la CGT quedará marcada en las calles de Manresa, donde acudiremos desde todos los rincones de Catalunya. El éxito de la misma estará asegurado con nuestra presencia, apuntaros este día en vuestras agendas, todos y todas somos necesarias.

En la CGT Vallès Oriental estamos organizando nuestra movilización hacia Manresa, viendo ofertas de autocares y viendo las mejores opciones. Pronto abriremos las listas de inscripción y anunciaremos horarios y demás información.

El sábado 1 de abril en Manresa (Plaça Bonavista, 11:30h) estaremos presentes defendiendo los servicios públicos y las pensiones, y contra la represión sindical, por una vida digna!

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Telf: 93 593 1545 /  625 373332
email: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / Twitter

—————————————————————————————-
Manifest en defensa del que és nostre i contra la repressió
Manifestació 1 d’abril de 2017 a Manresa

Any rera any veiem com els diferents governs legislen i aproven lleis que ens retallen drets. Que permeten als empresaris disposar encara més de les nostres vides, dictant-nos en funció dels seus interessos com han de ser les nostres condicions laborals i, quan no els servim, llençar-nos a la cuneta.

Any rera any veiem com la patronal, esperonada pel servilisme de governs, imposa de manera més crua i descarnada la llei del seu benefici privat al conjunt de la població. No tenen cap mania per tancar una fàbrica i deslocalitzar-la allà on els salaris són més baixos, sovint en països víctimes de l’empobriment imperialista i de dictadures salvatges. I han agafat per norma xuclar milers de milions de diners públics pels seus negocis, per tapar els forats de bancs que prèviament han descapitalitzat, etc. Uns diners aportats per totes i tots amb el nostre treball i els nostres impostos.

Manifest sencer:
CGT Manresa (facebook)
CGT Catalunya (web)

 

Feb 232017
 

Unipost condemnada a pagar les pagues extres de 2016: nova victòria per als treballadors/es d’Unipost després de la demanda de CGT

El 17 de febrer de 2017 s’ha notificat la sentència del judici celebrat en l’Audiència Nacional (Madrid) el passat 14 de febrer, després de la demanda presentada per CGT (a la qual s’ha sumat la de la resta d’Organitzacions Sindicals) pel no abonament del 60% de la paga d’estiu de 2016 ni de la totalitat de la paga de Nadal de l’any 2016. L’empresa disposarà de 5 dies hàbils per presentar recurs davant el Tribunal Suprem.

“Reclamant-se per CGT, CCOO, UGT i USO respecte de UNIPOST l’abonament del 60 per cent no abonat respecte de la paga extraordinària d’estiu i la totalitat del Nadal, amb els de interessos de demora, així com la imposició de multa i condemna al pagament dels honoraris dels lletrats, l’Audiència Nacional estima les demandes per considerar que les reclamacions dineràries efectuades tenen perfecte encaix en la normativa convencional aplicable al cas, i considerar que l’empresa actua amb temeritat i mala fe obligant reiteradament als sindicats a litigar sobre la mateixa qüestió”.

Prèviament es desestimen (a Unipost) les excepcions d’inadequació de procediment, doncs s’impugna una pràctica d’empresa, i de litispendència (l’empresa demanava ajornar el judici), pel fet d’existir un procediment pendent de judici en el qual l’empresa impugna la decisió de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) que va denegar la seva petició de despenjament de Conveni en la qual pretenia retardar l’abonament de la paga de nadal de 2016 al mes de gener de 2018, i és que l’empresa va voler intentar acordar amb els sindicats ajornar la part de la paga de Nadal fins al judici del recurs de la CCNCC, però CGT ES VA NEGAR EN ROTUND.

Article sencer: CGT Catalunya

Feb 202017
 

Article d’Òscar Murciano

D’ençà la dita Transició espanyola es va evidenciar que l’aposta del règim pel control social tenia un eix principal: l’assimilació de tota organització antisistèmica a la teranyina institucional i la pau social, el reforçament de les ja domesticades i el xarop de marginació i repressió pels qui no s’empassaren el verí.

Centrant-nos en l’aresta sindical això és ja prou conegut i no cal insistir-hi gaire. Ara bé, les conseqüències d’aquesta política les vivim quotidianament i no necessàriament en els grans assumptes, sinó a cada empresa, a les nostres seccions sindicals, en els conflictes sectorials o concrets. Cada cop que reaccionem a un d’aquests contextos estem prenent una decisió que reforça el nostre caire irredempt o bé ens acosta cap a l’acatament per la drecera del derrotisme.

A l’arsenal sindical tenim diferents armes, sent potser la més important d’elles l’ús de la vaga com a mesura de coacció i pressió a governs, empresaris o multinacionals. La vaga no és només el dany econòmic o productiu realitzat, sinó especialment també l’oportunitat de desfermar el conflicte fora de la contenció dels mecanismes de solució pactada i de control, absolutament inútils per a assolir resultats positius. Les vagues són el moment de sortir al carrer, de crear problemes polítics i socials a governs que ens pinten una falsa realitat de color de rosa, són l’hora de bloquejar fàbriques, d’alterar la normalitat del sistema, d’atacar imatges corporatives. En definitiva, l’interruptor per a fer moviment i activar la confrontació directa més enllà de les paraules.

Article sencer: CGT Catalunya